Biografia

Digui'm quin calçat porta...
...i li diré com és.

Calzados Obach: des de 1962

Els orígens: Arturo Obach, un comerciant de 'cap a peus'

Arturo va ser el segon dels sis fills de Josep Obach Soler, qui al 1924 va obrir la “Sombrerería Obach“ junt al seu germà Víctor al barri Gòtic de Barcelona. La família es va traslladar a viure al pis superior de la botiga. Just al costat, Estanislau, el seu altre oncle, va obrir un altre negoci dedicat als plàstics.

Els tres germans Obach Soler havien tornat d'Iquique, al nord de Xile, on havien fundat amb la seva germana Maria els magatzems “La Linda“, dedicats a la venda de robes, sabates, estris de la llar ... Al 1948 Arturo i la seva recent esposa Pura van decidir moure’s a Xile i seguir al càrrec del negoci després de la mort de la seva tia, però finalment van retornar a la ciutat comtal a l'octubre de 1961 posant així fi a l'aventura americana.

Va anar a Barcelona amb el traspàs d'un local per instal·lar una sabateria masculina, ”Calçats Obach”. Es tractava d'un espai que des dels seus quatre anys veia diàriament des del seu balcó ja que es trobava a la cantonada de Call amb Banys Nous. Fins a aquesta data havia estat ocupada per ”Peraire”, dedicada als articles de pell. Un cop fetes les obres de reforma, dirigides per un arquitecte interiorista d'origen italoargentí, el senyor Paglia, el negoci va obrir les seves portes al públic el 1962.

La continuació: Mercedes Obach, el relleu

Arturo Obach va obrir una botiga de sabates per a homes que desitgessin qualitat i elegància. Així doncs, de seguida va fer una clientela habitual a part dels estrangers que començaven a venir a la ciutat, lluny encara del boom de 1992. Després que alguns dels seus vuit fills l'ajudessin durant temporades, Mercedes, l'última nascuda a Xile, va decidir dedicar-se de manera permanent al negoci al seu costat. Van treballar units fins a agost de 2003, mes en que va morir als 82 anys d'edat.

Actualment, la família Obach segueix amb il·lusió vestint als clients de ”cap a peus” en les mateixes cantonades del carrer del Call, uns dedicats als barrets i els altres a les sabates.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador aquí.